Benvinguts i gràcies per interessar-vos per Toloriu, antiga baronia amb castell fortalesa i actualment poblet de pau i tranquil.litat on la ploma blava del senyor de Tenochtitlan ingràvida resta, per sempre més, en el seu destí.
J. Coromines relaciona el topònim Toloriu (antigament sota les formes Tolorit (1143), Tolerid (1258), Toloriu (1359), etc..) amb la sèrie de Tollo i Tollos, i proposa com a etimologia un nom germànic "Toluric". Per altres erudits, però, el topònim procedeix d'una veu celta "Tullos" (cfr. bretó toull -forat- i irlandés ant. toll -forat-) que en castellà va donar tollo -hoyo, lugar profundo de un río o pantano- serà doncs el nostre Toloriu un riu profund?.
Teniu en les següents pàgines un recull de dades que us poden ser d'utilitat si algun dia voleu deixar el món urbà i endinsar-vos en la brisa de Pirena i des de la Torre del Moro recercar al cel la blava ploma de la Història i del futur.
Actualment Toloriu és un dels cinc pobles que s'han ajuntat per formar el municipi anomenat Pont de Bar, al qual pertany l'escut del costat, així a banda i banda del riu Segre trobem: Toloriu, Bar, Aristot, Castellnou de Carcolze i al mig el Pont de Bar.
El pont d'aquest escut fa referència al nom del municipi. De fet, però, l'antic pont de Bar (del segle XI) només tenia un arc, i se'l van endur els aiguats del Segre el novembre de 1982; els cinc arcs del pont que figuren a l'escut simbolitzen Aristot, els Banys de Sant Vicenç, Bar, Castellnou de Carcolze i Toloriu, els cinc nuclis principals del municipi, creat el 1970 amb la unió dels d'Aristot i Toloriu.
Actualment formen el terme municipal del Pont de Bar les poblacions de:
Ardaix, Aristot, Bar, Castellnou de Carcolze, el Pont de Bar, els Arenys, els Banys de Sant Vicenç i Toloriu
