Núria Pradas -
La Serpent de Plomes -
Il·lustracions de Tha. Sinopsis:Novel·la que encara que no segueix la història real del país i influenciada per l'historia oficial de Castella es desenvolupa a principis del segle XVI, on el baró Joan Grau de Toloriu s’uneix a Ferran Cortés (a la novel·la Hernan) per anar a la conquesta dels dominis de Moctezuma II. Després d’una sagnant i violenta lluita a la ciutat de Tenochtilán, la princesa Xipahuatzin (a la novel·la Txipaguazin) seguirà el baró fins a la Cerdanya, on viurà els seus darrers dies immersa en la memòria de la desfeta del seu poble. |
||
Laszlo Passuth -
El dios de la lluvia llora
sobre México. |
||
José Mª Armengou Marsans -
Extrañas historias de un periodista. |
||
Rosalía Pantebre Trasfí - Vima i el Querforadat |
||
Joan Obiols i Puigpinós - Nits de taverna. Escenes de la muntanya. El Pirineu i la poesia de la història. |
||
Hugues Lafontaine -
La princesse de Sant Julia. |
||
F. Xavier Ambròs i Huguet - El secret del Cadí Sinopsis: En Marc viatja a Mèxic amb els seus pares. Allà coneixerà la Marina i en Diego, que li faran descobrir la cultura indígena i la importància de mantenir el patrimoni cultural. El viatge es veurà enterbolit per l’aparició d’un escrit incomprensible amb un dibuix enigmàtic. En Marc demanarà ajuda al seu cosí Pau, que és de vacances a la Cerdanya i que es veurà involucrat en les accions d’uns personatges estranys. Un misteri que va des de Mèxic fins a les terres de la serra del Cadí. |
||
Cesar Augusto Torras |
||
RUFACA - La revista de la Cerdanya - (1977-1994) Revista recomanada a tothom Sinopsis: Rufaca era una revista de publicació mensual de la comarca de La Cerdanya. Va néixer el 1977 a Puigcerdà. La seva última publicació va ser el mes de desembre de 1994. Al llarg dels gairebé vint anys de la seva existència la van dirigir directors diferents i hi van col•laborar una enorme quantitat de persones de diferents pobles de La Cerdanya. Els seus fundadors són Jean-Paul Poirier que n'és el principal il·lustrador, Ramón Solà, Josep Peitx i Emili Guirao, amb la col·laboració del periodista i polític Antonio Robles. En els diferents números podreu trobar articles molt interessants sobre les contrades del Baridà. Podeu trobar més informació aquí. |
||
Querol - Revista cultural de Cerdanya - Revista recomanada a tothom Sinopsis: Querol revista cultural que ha aparegut recentment que edita, en format electrònic, el Grup de Recerca de la Cerdanya. Es tracta d'una nova revista en format electrònic i amb caràcter bimensual que té un contingut cultural, d'ampli espectre, que parla de moltes coses relacionades amb la Cerdanya i el Pirineu. En el contingut ampli podeu trobar-hi articles d'opinió, de música, de cinema, de llibres o de patrimoni, per posar uns quants exemples. Podeu trobar més informació a grup de recerca de la Cerdanya |
||
Hi figura el següent conte que parla de la princesa de Toloriu. HISTORIA DE LA PRINCESA ASTECA DELS PIRINEUS Aquest estiu en una de les excursions que he fet amb els pares per la Cerdanya vam arribar fins a Toloriu. El camí fins arribar va ser molt bonic, ple d'arbres i flors. Potser perquè aquella sorpresa ens va fer posar una cara divertida, potser perquè tenien ganes de xerrar amb nosaltres, el cert és que de seguida ens va parlar una velleta que hi havia asseguda a la porta del costat. -Us agrada aquest escut? - ens va preguntar amb un somriure dibuixat, -Doncs si teniu temps us explicaré la història d'una princesa asteca que va traspassar el mar i va venir a viure a la Cerdanya. Ara fa ja molt de temps, més de 500 anys, uns homes van fer-se a la mar tot cercant unes terres molt riques i plenes d'or. Van marxar cap a Amèrica i van arribar a un país que més tard s'anomenà Mèxic. Entre ells hi havia un noi anomenat Joan que vivia en aquest poble i que era el fill petit del baró de Toloriu. Inquiet i aventurer no era gaire d'estar tancat entre muntanyes i va demanar al seu pare poder marxar amb aquell vaixell amb la intenció de descobrir noves terres i fer-se ric. El seu pare va acceptar, ja que en aquell moment la seva baronia anava decaient i en Joan, que llavors contava poc més de 16 anys, va marxar. Després d'una llarga travessia, va arribar a la platja d'una de les terres més meravelloses que havia vist mai: palmeres gegants, unes aigües blaves increïbles i uns ocells d'uns colors vermells, blaus, verds que mai s'hauria pogut imaginar des del seu balcó dels Pirineus. Allí va conèixer el rei dels asteques, en Moctezuma que era molt ric i tenia molts fills. En Joan es va enamorar perdudament de la seva filla que era una princesa asteca, que es deia Txipaguazin i es varen casar i al cap d'un temps varen tornar cap a Catalunya. Un cop de nou als Pirineus i a casa seva, a Toloriu, el noble català va decidir canviar el nom de la seva dona i es va passar a dir Maria, nom amb el qual va ser coneguda la princesa durant la seva vida a Toloriu on va viure en una casa que es troba al camí que va de Toloriu al Quer Foradat i Beixec. Aquesta casa és coneguda com a Bima, paraula que en la llengua dels asteques vol dir "senyora" i allí van viure feliços fins al final dels seus dies. Però aquí no s'acaba la història: aquella princesa, en tornar del regne asteca cap a Catalunya, va rebre del seu pare el Rei Moctezuma com a dot de casament, un fabulós tresor, que segons expliquen van amagar en algun lloc de la casa de Bima; poc abans de morir la princesa l'haurien canviat de lloc a la llar o en algun indret de les rodalies. Bé, fins aquí hi ha molts que han provat trobar el tresor i més d'un ho ha tingut a la mà... però mai no ha estat trobat fins ara. Podeu provar-ho i si més no gaudireu de un paisatge preciós. |
||