Toloriu està sota la influència de la gran serralada calcària del Cadí, tots aquest massissos que l'envolten es varen constituir dins dels plegaments hercinians (al segon període de l'era Primària –Devònic-). Entremig d'aquestes calcàries apareixen mineralitzacions metàl·liques, i de minerals Toloriu en té un munt. Els minerals es troben concentrats en petites cavitats càrstiques de mida molt variable, i distribuïdes de forma paral·lela a l'estratificació, per això les explotacions mineres d'antuvi es van abandonar per l'escàs rendiment. Per altra part, Toloriu, com la major part de terres meridionals d'Europa, era cobert per les aigües a l'interior d'una gran conca oceànica (antecessora de l'actual Mediterrani), amb el plegament hercinià va sortir la gran serralada arrossegant els dipòsits acumulats cap a la superfície, i per això en molts indrets es troben fòssils.

La Serra de Mata correspon a un d'aquest llocs on els minerals es deixen veure, constitueix un eix amb les mineralitzacions de Coll de Pal, són pedres calisses del Devonià amb farcit Karstic amb mineralitzacions de Sb-Cu-Ba, que és el que es troba principalment a les petites mines abandonades.

Si camineu, com aquell que està caçant bolets, per les envoltades del coll de Se o per la serra de Mata, trobareu molts forats, antigues mines on s'aprofitaven minerals d'aquesta sorgències. Per terra es troben minerals, restes de les antigues mines, que si mireu on esteu i fins a on havien de baixar el mineral, per molt especial que aquest sigui, és lògic que l'esforç humà per treure profit dels minerals no fos rendible.

Si teniu sort i paciència us podreu fer amb algun dels onze minerals principals que es troben escampats per aquestes terres, que per a informació us presentem amb un estat molt artístic, si en trobeu algun de semblant, molta però molta sort heu tingut:

AZURITA

Cu3 [OH|Co3]2
Color: blau cel - blau clar

CALCOPIRITA

CuFeS2
Color: llautó i sovint blanc

BARITA

BaSo4
Color: sense color o tirant a blanc

DOLOMITA

CaMg(Co3)2
Color: sense color, blanc o gris

GOETITA

α-Fe3+O(OH)
Color: marronós negre

MALAQUITA

Cu2[(OH)2|Co3]
Color: verd brillant, blanc

QUARS

SiO2
Color: sense color o púrpura
o rosa

SIDERITA

FeCo3
Color: grogós - marronós

STIBICONITA

SbSb2O6(OH)
Color: blanc, blanc crema

TETRAHEDRITA

(Cu,Fe,Ag,Zn)12Sb4S13
Color: acer o de ferro o gris

CALCITA

Ca(Co3)
Color:  blanca, groga o vermella

Us han parlat alguna vegada de les mines d'or de Toloriu?, d'haver-les n'hi havia, però des
d'aquí no us direm res més, és el tercer misteri que sobrevola les contrades d'aquestes singular poble, bastió del Baridà.

Ei, que encara ens queden els fòssils, coneixeu els –trilobits-?, per si no és el cas us en presento un, no és d'aquí, però és molt maco, i és germà dels que es troben a les muntanyes de Toloriu.

Segons conten els científics, els primers exemplars de trilobits al territori català es van trobar arran del treball de preparació del mapa geològic de Barcelona de Jaume Almera, al segle XIX. A causa de les condicions poc favorables per a la seva conservació, les seves restes fòssils no són gaire destacables i els trilobits més antics són de l'Ordovicià superior. Principalment s'han trobat exemplars dels ordres pticopàrides, facòpides i proètides.

Les dues principals zones de restes del paleozoic, on s'han trobat fòssils de trilobits, són la zona axial pirinenca i les serralades del litoral.

Afegirem que segons les dades anteriors a l'any 1988, els trobats a Toloriu i Bar corresponen al període Silurià i els del Pont de Bar al període Devonià.

Els trilobits (trilobita, tres lòbuls en llatí) foren una classe d'artròpodes marins fòssils que van viure des del període Cambrià (aparició dels primers éssers marins) fins al Permià, és a dir, durant tot el Paleozoic.

Durant l'Ordovicià i el Silurià es va donar la seva màxima expansió i cap al Devonià (aparició dels peixos amb escates), van començar a extingir-se diverses famílies. Les dues darreres, Proetida i Phillipsia, es van extingir completament amb la primera gran extinció massiva del Permià.

Després dels dinosaures són els fòssils més coneguts i amb la més gran diversitat de grups. S'han determinat uns nou o deu ordres, 1 500 gèneres i unes 10 000 espècies. A més, disposaven d'un exosquelet quitinós impregnat de carbonat càlcic que els va permetre deixar abundants restes. Per tot això, resulten una òptima guia fòssil, com a marcadors estratigràfics i cronològics.

Suposo que ara ja estareu disposats a buscar trilobits per les nostres serralades, oi?.

I ja que hi estem posats, què tal els coleòpters?, no d'aquest normals que es passegen per les pastures i camps, sinó d'aquells que ens fan sortir als llibres de ciència, perquè a Toloriu també en tenim. Ens informen que el famós Coleóptera Carabidae, propi del Medi Subterrani que es troba en avencs i coves, es va trobar en moltes coves de la Cerdanya (Annes a Prullans, Manet i Minas de Cortas a Isóbol, Olopte, forat del Grallos a Bellver) i a la cova de les Encantades de Toloriu on van trobar un Geotrechus seijasi Español l'any 1969.

Quan passegeu pels voltants del poble fixeu-vos prou no sigui que trepigeu un valuós congèner del Geotrechus, en tot cas deixeu-lo tranquil que qualsevol dia podria augmentar les curiositats trobades a Toloriu.

Per augmentar els coneixements podeu consultar:

Coleóptera Carabidae del Medio Subterráneo de la Península Ibérica
(Selecció realizada sobre: J.P. Zaballos y C. Jeanne, 1994)